Dibuix de Toni Llobet

Mosquiter comú
(Phylloscopus collybita)

L'ocell i el seu hàbitat

El mosquiter comú és un ocell menut (10-12 cm) que es troba tot l’any a Catalunya, si bé resulta més abundant entre octubre i març quan arriben nombrosos exemplars del nord d’Europa que es barregen amb la població local. A l’època de cria habita des de la terra baixa fins els 2.000 m d’altitud, tot i que prefereix la muntanya mitjana entre els 1.000 i els 1.600 m. Ocupa una gran quantitat d’hàbitats forestals on necessita un sotabosc ben desenvolupat i capçades relativament obertes. Les seves màximes densitats es troben en boscos caducifolis de tota mena, alzinars i pinedes de pi roig. Cria en localitats amb precipitacions mitjanes superiors als 300 cc a la primavera i l’estiu i amb temperatures mitjanes al mes d’agost situades entre els 15º C i els 20º C.

Més informació sobre l'ocell a Catalunya

Tendència

En el període 2002-2014 el mosquiter comú ha patit un descens moderat d’una mitjana del 4% cada any de manera que al 2014 s’han detectat només el 37% dels mosquiters comuns comptabilitzats el 2002. A Europa, en canvi, entre el 1990 i el 2013 va patir un augment moderat del 2% anual que fa que a 2013 hi hagués un 91% més d'efectius que hi havia l’any 1990.

Tendència del mosquiter comú a Catalunya. L'índex de població representa la variació en percentatge en les observacions realitzades al SOCC durant els anys d'estudi. És normal que les poblacions de les espècies pateixin oscil·lacions naturals lligades a bones i males temporades. Per aquest motiu els programes de seguiment requereixen de llargues sèries d’anys amb dades per establir tendències consistents. En aquest cas, tot i el repunt de l'índex poblacional dels darrers anys, la línia general és una disminució important de la població.

Més informació sobre l'ocell a Europa

Afectació pel canvi climàtic a la regió mediterrània

Les previsions de futur de l’atles climàtic dels ocells d’Europa apunten a que les poblacions de mosquiter comú que actualment viuen a la regió mediterrània s’hauran reduït una mica a finals del Segle XXI. Actualment, aquesta espècie habita gran part de Catalunya, l’interior d’Itàlia i la totalitat dels Balcans arribant fins al nord de Grècia. Les previsions indiquen que desapareixerà del nord-est Ibèric i que a Itàlia quedarà reduït a l’extrem nord-est i als Balcans es reduirà molt la seva àrea de distribució.