El reietó és l’ocell més petit d’Europa (9 cm). A Catalunya el podem trobar tot l’any tot i que és més abundant a l’hivern quan ens arriben exemplars procedents del nord d’Europa. Nidifica als boscos subalpins de pins i avets en alçades compreses entre 1.600 i 2.200 m d’altitud, tot i que pot baixar fins als 1.000 m o pujar fins als 2.600 m de manera puntual. La seva area de cria a Catalunya es troba en sectors amb temperatures mitjanes al mes d’agost inferiors als 15º C.
Més informació sobre l'ocell a Catalunya
En el període 2002-2014 el reietó ha patit un descens d’una mitjana del 4% cada any de manera que al 2014 s’han detectat només un 68% dels reietons comptabilitzats al 2002. A Europa, entre el 1990 i el 2013 el reietó va patir també un descens moderat del 2% anual que fa que a 2013 hi hagi el 49% dels efectius que hi havia l’any 1990.
Tendència del reietó a Catalunya. L'índex de població representa la variació en percentatge en les observacions realitzades al SOCC durant els anys d'estudi. És normal que les poblacions de les espècies pateixin oscil·lacions naturals lligades a bones i males temporades. Per aquest motiu els programes de seguiment requereixen de llargues sèries d’anys amb dades per establir tendències consistents. En aquest cas, la disminució de l’espècie es mostra molt intensa entre 2002 i 2004 per entrar posteriorment en una fase d'oscil·lacions però amb una linia sempre descendent.
Més informació sobre l'ocell a Europa
Les previsions de futur de l’atles climàtic dels ocells d’Europa apunten a que les poblacions nidificants de reietó que actualment viuen a la regió mediterrània pràcticament hauran desaparegut a finals del Segle XXI. Actualment, aquesta espècie cria a quasi tots els massissos muntanyosos de l’arc mediterrani, mentre que les previsions pel període 2070-2099 implicarien que només es manté en sectors elevats dels Alps.