Els ocells i el clima

El clima constitueix un dels principals factors que condiciona els ambients naturals que trobem en un lloc. No ens costa relacionar les ufanoses selves tropicals amb les precipitacions abundants o els aspres deserts africans amb l’escassetat de pluges. De la mateixa manera, les espècies que habiten els diversos ambients també es troben afectades pel clima.

El dens pelatge de l’ós polar li permet sobreviure al fred de l’àrtic i no a l’interior del Sàhara, mentre que els elefants que habiten els càlids tròpics tenen una pell quasi nua i sense pèls, gens apropiada en un indret molt fred. Els ocells no escapen a aquests factors limitants, i de la mateixa manera que els óssos polars habiten l’àrtic i els elefants els tròpics, les diferents espècies d’ocells es distribueixen pels diferents ambients del planeta segons el clima que sustenta un o altre hàbitat. A nivell de Catalunya, podem diferenciar dos grans ambients que, de manera més o menys general, es distribueixen en el que tradicionalment s’ha considerat la Catalunya humida i la Catalunya seca. Aquests ambients serien 1) els ambients eurosiberians i alpins que es troben sobretot a les muntanyes des d’aproximadament els 1.200-1.500 m d’altitud fins als cims més alts del Pirineu i 2) els ambients mediterranis que es localitzen a tota la terra baixa.

Òbviament, els ocells que habiten aquests dos grans ambients són diferents i l’actual procés de canvi climàtic pot influir de diferent manera sobre ells. Cal suposar que davant el panorama general d’escalfament del planeta, els ambients eurosiberians i alpins que depenen de climes freds i plujosos patirien una retirada cap a les parts més altes de les nostres muntanyes, tot reduint la seva extensió, mentre que els ambients mediterranis, més adaptats a la calor i la sequedat podrien colonitzar els espais en els quals les espècies i els ambients propis d’hàbitats eurosiberians ja no podrien prosperar. Cal tenir molt present, però, que les capacitats d’expansió de les espècies pot ser insuficient per arribar a les àrees de clima favorable.

Novament, els ocells no poden quedar fora d’aquest procés, de manera que, si el canvi climàtic està afectant ja a les espècies que viuen a Catalunya, un projecte de seguiment com el SOCC hauria de detectar en general un augment en les espècies que habiten els ambients mediterranis i una disminució en les que ocupen els eurosiberians i alpins. En aquest apartat del web, podreu veure una sèrie d’exemples on es mostra que, almenys en diverses espècies, efectivament, aquests dos processos sembla que ja s’estan produint a Catalunya.