Dibuix de Toni Llobet

Gralla de bec groc
(Pyrrhocorax graculus)

L'ocell i el seu hàbitat

La gralla de bec groc és un ocell de mida mitjana (36-39 cm) que a Catalunya es troba només al Pirineu on hi resta fins i tot a l’hivern enmig del paisatge nevat. S’agrupa en estols de molts individus que crien en roquissars i cingleres normalment per sobre els 2.000 m. d’altitud, tot i que de manera ocasional pot baixar fins als 1.400 m. S’alimenta fonamentalment en prats alpins o en zones obertes a menor altitud. La seva àrea de cria a Catalunya es troba en sectors amb temperatures mitjanes al mes d’agost inferiors als 12º C.

Més informació sobre l'ocell a Catalunya

Tendència

En el període 2002-2011 la gralla de bec groc ha patit un descens moderat d’una mitjana del 7% anual, de manera que al 2011 s’han detectat només el 42% de les gralles de bec groc comptabilitzades el 2002. A Europa no hi ha prou dades per determinar una tendència global al continent. Com a exemple es pot comparar amb el cas de Suïssa on l’espècie no presenta una disminució de la població, però es detecta que les àrees de nidificació s’estan desplaçant a altituds més elevades.

Tendència de la gralla de bec groc a Catalunya. L'índex de població representa la variació en percentatge en les observacions realitzades al SOCC durant els anys d'estudi. És normal que les poblacions de les espècies pateixin oscil·lacions naturals lligades a bones i males temporades. Per aquest motiu els programes de seguiment requereixen de llargues sèries d’anys amb dades per establir tendències consistents. En aquest cas, la disminució global sembla que es concentra en algunes temporades particularment dolentes (2004, 2007 i 2010) que venen després dels hiverns més suaus del període.

Afectació pel canvi climàtic a la regió mediterrània

Les previsions de futur de l’atles climàtic dels ocells d’Europa apunten a què les poblacions de gralla de bec groc que actualment viuen a les muntanyes de la regió mediterrània hauran desaparegut a finals del segle XXI. Les previsions de l’atles climàtic apunten a un desplaçament cap al nord de les seves poblacions on trobaria les condicions climàtiques adequades. En aquesta zona, però, no trobaria els ambients que necessita per criar i alimentar-se ja que és una espècie que viu exclusivament a les muntanyes associada a prats i grans parets on fa el niu. Aquest fet indica que, si es compleixen les previsions, la gralla de bec groc podria desaparèixer del continent europeu durant les properes dècades.