Dibuix de Toni Llobet

Merla blava
(Monticola solitarius)

L'ocell i el seu hàbitat

La merla blava és un ocell de mida mitjana (20-23 cm) que passa tot l’any a Catalunya. Nidifica en ambients rocosos escarpats, assolellats i secs de muntanyes, penya-segats costaners, congostos, roquissars i, fins i tot, runes, ponts, esglésies i edificis en nuclis habitats. Es troba des del nivell del mar fins als 1.000 m, tot i que prefereix les altituds compreses per sota els 800 m, normalment en indrets amb vegetació baixa que permeti l’aflorament de roques. Evita àrees amb temperatures mitjanes a l’agost inferiors als 15º C.

Més informació sobre l'ocell a Catalunya

Tendència

En el període 2002-2014 la merla blava ha experimentat un augment d’una mitjana del 4% anual, tot i que estadísticament no significatiu. D’aquesta manera al 2014 s’han detectat més del doble de merles blaves que el 2002. A Europa no hi ha prou dades per a determinar-ne la seva tendència a escala continental.

Tendència merla blava a Catalunya. L'índex de població representa la variació en percentatge en les observacions realitzades al SOCC durant els anys d'estudi. És normal que les poblacions de les espècies pateixin oscil·lacions naturals lligades a bones i males temporades. Per aquest motiu els programes de seguiment requereixen de llargues sèries d’anys amb dades per establir tendències consistents. En aquest cas l’augment de població sempre és superior a les pèrdues que s’han anat donant en diferents moments, de manera que la tendència final és de caire ascendent.

Afectació pel canvi climàtic a la regió mediterrània

Les previsions de futur de l’atles climàtic dels ocells d’Europa apunten a què les poblacions de merla blava que actualment viuen a la regió mediterrània s’hauran expandit notablement a finals del segle XXI. Avui en dia la merla blava és una espècie fonamentalment mediterrània. Si es compleixen les previsions que es mostren a l’Atles climàtic a finals del segle XXI les seves poblacions a l’àrea mediterrània es reduiran lleument al temps que l’espècie colonitzarà la major part de França, Hongria i Romania, així com les terres baixes de bona part d’Alemanya i la costa del sud de Suècia.