La piula dels arbres és un ocell de mida petita (16-17 cm) que hiverna al sud del Sàhara i arriba a Catalunya a primers de març, on resta fins a l’octubre. A les zones de cria és fàcil observar-la mentre canta posada a les puntes dels arbres o en vol marcant el territori. Viu a la muntanya mitjana, sobretot per sobre els 1.000 m, essent més abundant entre els 1.600 i els 1.800 m d’altitud i desapareixent per sobre els 2.300 m. Cria en clarianes de bosc o en boscos poc densos alternats amb prats o pastures. Mostra certa preferència per les pinedes de muntanya, tot i que se la troba sovint en boscos caducifolis de faig o de roure. La seva àrea de cria a Catalunya es troba en sectors amb temperatures mitjanes al mes d’agost inferiors als 15º C.
Més informació sobre l'ocell a Catalunya
En el període 2002-2014 la piula dels arbres ha patit un descens moderat d’una mitjana del 8% anual, de manera que al 2014 s’han detectat només el 38% de les piules comptabilitzades el 2002. A Europa, entre el 1990 i el 2013 la piula dels arbres va patir també un descens moderat, del 3% anual, que fa que el 2013 hi haguès un 48% dels efectius que hi havia l’any 1990.
Tendència de la piula dels arbres a Catalunya. L'índex de població representa la variació en percentatge en les observacions realitzades al SOCC durant els anys d'estudi. És normal que les poblacions de les espècies pateixin oscil·lacions naturals lligades a bones i males temporades. Per aquest motiu els programes de seguiment requereixen de llargues sèries d’anys amb dades per establir tendències consistents. En aquest cas, malgrat la lleu recuperació detectada els darrers anys, la forta davallada enregistrada entre 2005 i 2008 és la que, ara per ara, ens porta a determinar que la seva població està baixant.
Més informació sobre l'ocell a Europa
Les previsions de futur de l’atles climàtic dels ocells d’Europa apunten a què les poblacions de piula dels arbres que actualment viuen a la regió mediterrània s’hauran reduït notablement a finals del segle XXI. Actualment, aquesta espècie habita la totalitat de les regions muntanyenques de l’arc mediterrani europeu, i si es compleixen les previsions que es mostren a l’Atles climàtic, només en quedarà a la cara nord dels Pirineus i dels Alps, en alguns punts aïllats de les muntanyes del centre d’Itàlia i a les regions més altes dels Balcans.