Dibuix de Toni Llobet

Bosqueta vulgar
(Hippolais polyglotta)

L'ocell i el seu hàbitat

La bosqueta vulgar és un ocell de mida petita (12-13 cm) que passa l’hivern a l’Àfrica subsahariana. A Catalunya arriba a finals d’abril i marxa majoritàriament durant el mes d’agost, tot i que es poden observar exemplars tardans a primers de setembre. Nidifica en ambients oberts amb bardisses i marges amb esbarzers a l’interior dels quals situa el niu. És abundant a la terra baixa des del nivell del mar fins als 800 m. d’altitud, tot i que pot enfilar-se fins els 1.600 m de manera puntual. Selecciona clarament els sectors eixuts del país evitant àrees amb precipitacions superiors a 250 cc a la primavera i 200 cc a l’estiu.

Més informació sobre l'ocell a Catalunya

Tendència

En el període 2002-2011 la bosqueta vulgar ha experimentat un augment moderat d’una mitjana del 4% anual, de manera que al 2011 s’han detectat un 31% més de bosquetes que el 2002. A Europa entre 1990 i 2011 l’espècie es considera estable.

Tendència de la bosqueta vulgar a Catalunya. L'índex de població representa la variació en percentatge en les observacions realitzades al SOCC durant els anys d'estudi. És normal que les poblacions de les espècies pateixin oscil·lacions naturals lligades a bones i males temporades. Per aquest motiu els programes de seguiment requereixen de llargues sèries d’anys amb dades per establir tendències consistents. En aquest cas l’augment de població és força constant, tot i les oscil·lacions detectades durant les darreres temporades de cria.

Més informació sobre l'ocell a Europa

Afectació pel canvi climàtic a la regió mediterrània

A Europa actualment la bosqueta vulgar és una espècie quasi exclusiva de la regió mediterrània occidental. Les previsions de futur de l’atles climàtic dels ocells d’Europa apunten a què aquestes poblacions es desplaçaran cap al nord i es situaran majoritàriament a la franja atlàntica del continent, de manera que a finals del segle XXI a la regió mediterrània només hi restarà en alguns sectors del Pirineu, la Costa Blava i l’interior d’Itàlia.