Els hàbitats mediterranis ocupen tota la terra baixa del nostre país tot formant boscos de fulla perenne dominats per l’alzina o la surera, o formacions vegetals de poca alçada constituïdes per una notable diversitat d’espècies d’arbusts.
Sovint la forta i duradora presència humana ha generat ambients oberts on es concentren l’activitat agrícola i les pastures. A més, allà on el clima esdevé més àrid la vegetació arbòria no s’hi pot desenvolupar i hi trobem prats secs naturals o formacions arbustives de molt baixa alçada. Els ocells que poblen aquesta diversitat d’ambients estan tots ells adaptats a suportar l’eixutesa i les altes temperatures estivals, i és possible que el canvi climàtic les estigui afavorint, tal i com semblen indicar els següents exemples: