A Catalunya els hàbitats eurosiberians i alpins són aquells que ocupen el què coneixem com muntanya mitjana i alta muntanya. Es tracta fonamentalment dels frondosos boscos de fulla caduca de la muntanya mitjana, els boscos de pins i avets montans i alpins, així com els prats i pastures associades a aquests ambients.
A grans alçades, les dures condicions no permeten el creixement dels arbres i s’hi formen matollars baixos o extensos prats que cobreixen grans extensions als sectors més alts del Pirineu. Els ocells que allà hi viuen estan fortament adaptats a les dures condicions que hi imperen. En qualsevol cas, totes elles depenen de temperatures estivals fresques i bones precipitacions per disposar dels recursos alimentaris necessaris que els permetin afrontar la temporada de cria amb possibilitats d’èxit. El procés d’escalfament global sembla incidir negativament en ells, tal i com suggereixen els següents exemples: