Dibuix de Toni Llobet

Tallarol de garriga
(Sylvia cantillans)

L'ocell i el seu hàbitat

El tallarol de garriga és un ocell de mida petita (12-13 cm) que passa l’hivern a l’Àfrica subsahariana. A Catalunya comencen a arribar alguns exemplars a mitjans de març, tot i que la majoria no ho fan fins a primers d’abril. Marxa majoritàriament al setembre, tot i que els darrers individus s’observen a primers d’octubre. A l’època de cria està molt lligat a ambients mediterranis i submediterranis on prefereix espais amb una cobertura arbustiva densa enmig de formacions arbòries poc atapeïdes. Es troba des del nivell del mar fins als 1.600 m però és més abundant entre els 400 i els 1.200 m d’altitud. La seva àrea de cria a Catalunya es troba en sectors amb més de 15º C de temperatura mitjana durant el mes d’agost.

Més informació sobre l'ocell a Catalunya

Tendència

En el període 2002-2014 el tallarol de garriga ha experimentat un augment moderat d’una mitjana del 3% anual, de manera que al 2014 s’han detectat un 48% més de tallarols de garriga que el 2002. A Europa entre 1990 i 2013 el tallarol de garriga va augmentar moderadament en un 4% anual, de manera que a 2013 es van comptabilitzar un 58% més d’exemplars que l’any 1990

Tendència del tallarol de garriga a Catalunya. L'índex de població representa la variació en percentatge en les observacions realitzades al SOCC durant els anys d'estudi. És normal que les poblacions de les espècies pateixin oscil·lacions naturals lligades a bones i males temporades. Per aquest motiu els programes de seguiment requereixen de llargues sèries d’anys amb dades per establir tendències consistents. En aquest cas, tot i les fortes caiguda que va patir l’espècie el 2006 i el 2009, s’aprecia un augment constant d’efectius la resta d’anys estudiats.

Més informació sobre l'ocell a Europa

Afectació pel canvi climàtic a la regió mediterrània

Les previsions de futur de l’atles climàtic dels ocells d’Europa apunten a què les poblacions de tallarol de garriga que actualment viuen a la regió mediterrània es mantindran de manera força estable a finals del segle XXI. De fet, si les previsions es compleixen, a finals de segle el tallarol de garriga doblarà la seva distribució al continent sense perdre, però, les seves poblacions de la conca mediterrània.