Dibuix de Toni Llobet

Trist
(Cisticola juncidis)

L'ocell i el seu hàbitat

El trist és un ocell de mida petita (10 cm) que passa tot l’any a Catalunya. Nidifica en zones obertes on la cobertura arbòria és escassa i hi predomina l’estrat herbaci: cultius de cereal, conreus, erms, horts, vores de canals i de rius desforestats, fenassars, salobrars, jonqueres i vores de canyissars. És una espècies fortament termòfila de terra baixa, de manera que el 70% de la seva població a l’any 2002 es trobava per sota dels 400 m d’altitud, tot i que pot arribar fins als 1.000 m. És un ocell molt sensible al fred i pot desaparèixer o esdevenir molt rar quan les temperatures hivernal baixen dels 3-5º C.

Més informació sobre l'ocell a Catalunya

Tendència

En el període 2002-2014 el trist ha experimentat un augment moderat d’una mitjana del 2% anual, de manera que al 2014 s’han detectat més del doble de tristos que el 2002. A Europa no hi ha prou dades per a determinar-ne la seva tendència a escala continental.

Tendència trist a Catalunya. L'índex de població representa la variació en percentatge en les observacions realitzades al SOCC durant els anys d'estudi. És normal que les poblacions de les espècies pateixin oscil·lacions naturals lligades a bones i males temporades. Per aquest motiu els programes de seguiment requereixen de llargues sèries d’anys amb dades per establir tendències consistents. En el cas del trist aquestes oscil·lacions estan fortament influenciades per factors climàtics i són de caire molt regular com es pot apreciar en el gràfic. Tot i així, en la sèrie estudiada l’augment de població és força constant, tot i els forts descensos que s’han donat els anys 2005, 2008 i 2013.

Afectació pel canvi climàtic a la regió mediterrània

Les previsions de futur de l’atles climàtic dels ocells d’Europa apunten a què les poblacions de trist que actualment viuen a la regió mediterrània s’hauran reduït a finals del segle XXI. Avui en dia el trist és una espècie fonamentalment mediterrània que només penetra a la regió atlàntica europea al sud-oest de França. Si es compleixen les previsions que es mostren a l’Atles climàtic a finals del segle XXI les seves poblacions al sud de l’àrea mediterrània s’hauran reduït de forma notable, al mateix temps que colonitzarà bona part de l’Europa central.