Predicció de futur a Catalunya: Mosquiter comú

La distribució actual del mosquiter comú segons el model climàtic s’ajusta molt a la que es va estimar en l’atles dels ocells nidificants de Catalunya i només varia en alguns indrets de la Catalunya Central on, possiblement, la manca de boscos no permet la nidificació de l’espècie encara que s’hi trobin les condicions climàtiques optimes.

La previsió de futur indica una forta reducció xifrada en un 70 % de la seva àrea de distribució al 2050, de manera que el mosquiter quedaria acantonat al Pirineu i a la Serralada Transversal. Cal tenir en compte que aquesta espècie va experimentar un augment notable de distribució entre els anys 1980 i 2000, segurament a causa de l’increment en la superfície forestal a Catalunya. En canvi en els darrers anys la seva població ha disminuït clarament, fet que sembla associat al canvi climàtic, ja que el seu hàbitat a Catalunya no s’ha degradat de manera substancial.

Atenció
Close Me!

Actualitat

2010

Autem conventio nimis quis ad, nisl secundum sed, facilisi, vicis augue regula, ratis, autem. Neo nostrud letatio aliquam validus eum quadrum, volutpat et.

  • Actual

    Actualitat

    2010

    Autem conventio nimis quis ad, nisl secundum sed, facilisi, vicis augue regula, ratis, autem. Neo nostrud letatio aliquam validus eum quadrum, volutpat et.

  • Futur

    Escenari futur

    2050

    Autem conventio nimis quis ad, nisl secundum sed, facilisi, vicis augue regula, ratis, autem. Neo nostrud letatio aliquam validus eum quadrum, volutpat et.


Comentaris en aquesta secció (2)

lluis ha escrit:

A mi m\'agrada molt aquesta página web

Ecco respon:

Moltes gràcies Lluís,

esperem que continui així per molt de temps

Fins aviat!

2014-12-27 15:23:17

Toni Llobet ha escrit:

Ei companys! Em sembla que heu fet una web molt clara, neta i interessant.

Però permeteu-me un dubte "metòdic": per què poseu com a exemples destacats quatre espècies que patiran regressió? Heu fet projeccions sobre espècies més amenaçades globalment com el xoriguer petit, el gaig blau o la terrerola? Potser sí i no les he sabudes trobar...

Em plantejo aquestes preguntes perquè tot sovint em sembla que perdem una mica "el focus" sobre el fet que vivim un "fotograma" de la llarguíissima pel·lícula de l'evolució i distribució de les comunitats biològiques al llarg del temps, i tenim posicions preestablertes sobre aquests temes, no sé...

Consti que, ocells a banda, em sembla que pel bé de les poblacions humanes i els seus interessos, l'aportació antropògena a l'increment del canvi climàtic, per poca que sigui, s'ha d'aturar. Vaja, que no sóc negacionista ni res de tot això!!!

 

Salut i enhorabona per la feina!

Ecco respon:

Moltes gràcies per aquest interessant comentari metodològic.

Hem triat espècies d’ocells per a les que s’espera segons els models climàtics una restricció de la seva distribució actual perquè aquest és un cas que es pot predir més fàcilment que el de les espècies que s’espera que incrementin la seva àrea de distribució. Un canvi en el clima pot fer que les condicions ecològiques adequades per a la presència d’un ocell (per exemple, els quatre que s’exposen a l’apartat Prediccions) quedin restringides a una zona particular dins del conjunt de sectors on actualment és present. Aquesta és una hipòtesi certament més versemblant que el cas contrari, que tot seguint intentem explicar.

El canvi climàtic també pot fer que determinades espècies tinguin noves àrees amb clima adequat per a elles, però a diferencia del cas anterior, no és segur que arribin a colonitzar-les i a establir-s’hi. El canvi sembla que pot ser tan ràpid que els mecanismes naturals de desplaçament de les espècies que configuren un determinat hàbitat no siguin suficients en general per arribar a temps per a situar-se als nous llocs tèrmicament adients; així, per exemple, de poc li servirà a un ocell de matollars mediterranis que el clima li sigui adequat als Pirineus si tant ell com les plantes i insectes de les que s’alimenta no han pogut fer, a la vegada, una migració cap a aquestes noves àrees amb clima adequat. Els desplaçaments dels diferents components d’un ecosistema necessiten d’un temps que sembla que serà més gran que el que es disposa, és dir, que fins i tot per espècies tant mòbils com els ocells, en general, no tindran temps de situar-se en les noves zones climàticament òptimes (vegeu article Desincronització). Aquesta és la raó per la qual a partir dels models climàtics és molt més difícil predir les expansions a noves àrees que les regressions dins de l’àrea de distribució actual.

A banda d’aquesta consideració metodològica, es poden, efectivament, fer prediccions basades en models climàtics sobre les distribucions que poden tenir en el futur les poblacions catalanes d’espècies actualment amenaçades, com el xoriguer petit, el gaig blau o la terrerola vulgar. No hi ha dubte, però, que els principals factors que amenacen actualment aquestes espècies no estan lligades amb variacions del clima, sinó més aviat amb una pèrdua d’hàbitat per canvis en els usos del sòl. En el cas de les tres espècies esmentades la causa sembla ser fonamentalment, els processos d’intensificació de l’agricultura.

2010-12-21 09:43:41

© 2010 Institut Català d'Ornitologia ICO
Museu de Ciències Naturals, Zoologia, Passeig Picasso s/n, 08003 Barcelona
Tel: 93 458 78 93 Fax: 93 310 49 99 E-mail: ico@ecco.cat
Mapa del web | Crèdits