Predicció de futur a Catalunya: Mosquiter comú

Moltes gràcies Lluís,

esperem que continui així per molt de temps

Fins aviat!

Moltes gràcies per aquest interessant comentari metodològic.

Hem triat espècies d’ocells per a les que s’espera segons els models climàtics una restricció de la seva distribució actual perquè aquest és un cas que es pot predir més fàcilment que el de les espècies que s’espera que incrementin la seva àrea de distribució. Un canvi en el clima pot fer que les condicions ecològiques adequades per a la presència d’un ocell (per exemple, els quatre que s’exposen a l’apartat Prediccions) quedin restringides a una zona particular dins del conjunt de sectors on actualment és present. Aquesta és una hipòtesi certament més versemblant que el cas contrari, que tot seguint intentem explicar.

El canvi climàtic també pot fer que determinades espècies tinguin noves àrees amb clima adequat per a elles, però a diferencia del cas anterior, no és segur que arribin a colonitzar-les i a establir-s’hi. El canvi sembla que pot ser tan ràpid que els mecanismes naturals de desplaçament de les espècies que configuren un determinat hàbitat no siguin suficients en general per arribar a temps per a situar-se als nous llocs tèrmicament adients; així, per exemple, de poc li servirà a un ocell de matollars mediterranis que el clima li sigui adequat als Pirineus si tant ell com les plantes i insectes de les que s’alimenta no han pogut fer, a la vegada, una migració cap a aquestes noves àrees amb clima adequat. Els desplaçaments dels diferents components d’un ecosistema necessiten d’un temps que sembla que serà més gran que el que es disposa, és dir, que fins i tot per espècies tant mòbils com els ocells, en general, no tindran temps de situar-se en les noves zones climàticament òptimes (vegeu article Desincronització). Aquesta és la raó per la qual a partir dels models climàtics és molt més difícil predir les expansions a noves àrees que les regressions dins de l’àrea de distribució actual.

A banda d’aquesta consideració metodològica, es poden, efectivament, fer prediccions basades en models climàtics sobre les distribucions que poden tenir en el futur les poblacions catalanes d’espècies actualment amenaçades, com el xoriguer petit, el gaig blau o la terrerola vulgar. No hi ha dubte, però, que els principals factors que amenacen actualment aquestes espècies no estan lligades amb variacions del clima, sinó més aviat amb una pèrdua d’hàbitat per canvis en els usos del sòl. En el cas de les tres espècies esmentades la causa sembla ser fonamentalment, els processos d’intensificació de l’agricultura.