L’escalfament global comporta un deute climàtic en les comunitats d’ocells i papallones europees

Les àrees de distribució d’ocells i papallones europees es desplacen cap el nord seguint les passes del canvi climàtic, però no arriben a situar-se en les àrees que els resulten tèrmicament adequades, tot acumulant el que s’anomena un deute climàtic de 212 km en el cas dels ocells i de 135 km en el de les papallones.

Nature Climate Change, la prestigiosa revista del grup Nature especialitzada en la comunicació dels nous descobriments sobre el canvi climàtic, va publicar ahir un article que aporta novetats molt rellevants sobre els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat. Ja fa uns anys que se sap que el canvi climàtic està tenint efectes destacats sobre les espècies de plantes i animals, però el treball que aquí es presenta quantifica els canvis ocorreguts en la distribució de les comunitats d’ocells i de papallones a escala europea durant les dues darreres dècades i demostra que aquestes estan responent de forma diferent a l’escalfament global. Per fer-ho, els investigadors han calculat la temperatura mitjana on viu cada espècie i, a partir d’aquest valor específic i de les dades dels seguiments d’ocells i papallones, la temperatura associada a cada comunitat, el que anomenen CTI (Community Temperature Index). Analitzant el valor del CTI per a més de 10.000 àrees de mostreig de biodiversitat, des d’Escandinàvia a la conca Mediterrània, es veu que aquest índex ha augmentat en el període 1990-2008 en una magnitud equivalent a uns desplaçaments cap el nord sorprenents. Així, a partir d’aquesta evidència indirecta que representa el CTI, els investigadors han determinat que, en promig, les comunitats d’ocells s’haurien mogut cap el nord 37 km en aquest període, mentre les papallones ho haurien fet 114 km. Aquests resultats indiquen que les papallones i ocells que trobem en una certa localitat en l’actualitat, són semblants a les que trobàvem fa un parell de dècades en localitats més meridionals. Això no només s’explica per l’arribada de noves espècies sinó també per canvis en l’abundància de les poblacions, d’acord amb els òptims tèrmics de cada espècie.

Un podria pensar, a la vista d’aquests primers resultats, que els organismes s’adapten al canvi climàtic tot modificant la seva àrea de distribució, però la segona part de la investigació convida més a la reflexió. Tot i que els dos grups d’espècies sembla que tenen cada cop distribucions més septentrionals o, el que és el mateix, que en un indret concret cada cop hi ha una major proporció d’individus d’espècies meridionals, aquests canvis no els permeten arribar a situar-se en les seves zones de temperatura adequada. Dit en d’altres paraules, durant les darreres dues dècades la temperatura mitjana europea s’ha desplaçat cap el nord 249 km, molt més que les xifres esmentades anteriorment, acumulant-se, per tant, un decalatge de 212 km en el cas dels ocells i de 135 km en el de les papallones. A aquest procés se l’ha anomenat deute climàtic i aquest descobriment científic mostra no només que els ocells i les papallones no estan seguint les passes del canvi climàtic a una velocitat suficient, sinó que els dos grups d’organismes estan experimentant un desacoblament espacial de conseqüències molt negatives per al funcionament dels ecosistemes, atès que els diferents grups d’organismes no viuen deslligats els uns dels altres. A tall d’exemple, només cal pensar que molts ocells s’alimenten d’erugues de papallones, i això podria repercutir en una menor disponibilitat de recursos per a un bon nombre d’espècies.

L’estudi s’ha dut a terme amb dades de Finlàndia, Suècia, el Regne Unit, els Països Baixos, la República Txeca, França i Catalunya. L’increment del CTI durant el període d’estudi és manifest a la major part de països europeus, però les dades analitzades revelen un desplaçament cap el nord molt més destacat als països escandinaus, on els efectes del canvi climàtic serien més pronunciats, que als mediterranis. En el cas concret de Catalunya, els canvis observats no arriben a ser significatius, potser simplement perquè disposem de sèries temporals de dades més curtes, però també perquè la resposta a les variacions climàtiques haurien estat d’una magnitud menor. A més, aquí la situació es complica perquè altres factors, com ara els canvis en els usos del sòl, poden tenir efectes oposats als abans esmentats.

El seguiment de la biodiversitat és una tasca d’extraordinària complexitat i només uns pocs grups biològics poden ser ben estudiats. Aquesta investigació ha estat possible gràcies a les dades recollides per part de milers d’aficionats als ocells i a les papallones que, de forma voluntària, han participat en els seguiments d’aquests organismes en un total de set països europeus. Dos dels projectes participants, el Seguiment d’ocells comuns a Catalunya (SOCC) i el Seguiment de papallones diürnes a Catalunya (CBMS), es duen a terme gràcies al decidit impuls del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català d’Ornitologia i el Museu de Granollers de Ciències Naturals. En la publicació de Nature Climate Change hi han participat tres investigadors catalans, el Dr. Lluís Brotons, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Dr. Constantí Stefanescu, del Museu de Granollers de Ciències Naturals i el Dr. Sergi Herrando, de l’Institut Català d’Ornitologia, amb el suport dels projectes MONTES i BIOCAT-BB del Ministeri de Ciència i Innovació i del projecte europeu SCALES.