Escalfament global, desincronització ecològica de l'arribada i davallada poblacional en ocells migrants

Durant els darrers anys la majoria d’espècies d’ocells migradors han avançat la seva data d’arribada a les zones de cria d’Europa. Amb aquest canvi fenològic, intenten adaptar-se a l’escalfament global. Però la qüestió no és només arribar abans, sinó fer-ho prou aviat. El desenvolupament de les plantes i els pics d’abundància dels insectes dels quals s’alimenten els ocells avancen al ritme que ho fa la primavera, però els ocells migradors no són capaços de seguir aquest mateix ritme. Un nou estudi demostra que aquest desajust està tenint conseqüències a nivell poblacional: a més retard en l’arribada a les zones de cria respecte a la progressió de la primavera major declivi poblacional.

Aquest estudi analitza dades de 117 espècies d’ocells de quatre estacions de camp del nord d’Europa dedicades al seguiment de la migració a llarg termini. A diferència del que s’havia fet fins ara, els investigadors no s’han centrat només en calcular com varia la data d’arribada de cada espècie al llarg del temps sinó d’establir aquesta variació en funció de la progressió de la primavera. Per fer-ho, determinen la data d’arribada de cada espècie i any en “dies-graus”; és a dir, com la suma de les temperatures mitjanes diàries des de l’1 de gener fins a la data d’arribada. A majors dies-graus, major increment de temperatures i, per tant, major progressió de la primavera. En analitzar les dades veuen que la gran majoria de les espècies arriben cada cop més aviat, però un 97% ho fan cada cop més retardades respecte a la progressió de la primavera. El més important, però, és que estableixen que aquest retard “tèrmic” té greus conseqüències pels ocells migradors ja que com major és el retard observat en una espècie, major és el seu declivi poblacional a nivell d’Europa. Arribar més aviat, però amb retard respecte a la progressió de la primavera, significa arribar desajustat en relació a la font d’aliment principal i és d’esperar, doncs, que això tingui conseqüències en l’èxit reproductor del ocells. Aquest estudi posa de manifest aquest lligam i ens ajuda a entendre millor perquè són justament els ocells migradores uns dels grups faunístics més amenaçats per l’escalfament global del planeta.