Dubtes i comentaris (Efectes)

Hola Laura,

Les preguntes que ens fas tenen una resposta complexa que requereix més que algunes línies i, per aquest motiu et remetrem a diverses fonts. En relació a les conseqüències globals del canvi climàtic, com que aquesta és una pagina dedicada als ocells no podem respondre del tot i et remetem a l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic que té molt bona documentació al seu web http://canviclimatic.gencat.cat/ca/el_canvi_climatic/Consequencies_cc/.

En relació al possible col·lapse ecològic, les nostres dades indiquen que hi ha espècies afavorides i espècies desfavorides i, per tant, hi haurà guanyadors i perdedors a la llarga. El punt clau segurament serà la velocitat amb la qual les espècies són capaces d’adaptar-se als canvis. En aquest sentit els ocells van per davant d’altres organismes tal i com es va demostrar en l’article que tenim penjat a http://www.ecco.cat/documentacio.php?ac=det&id=3, però és probable que els sistemes naturals en conjunt pateixin notables desajustos que cal anar veient com s’equilibren i en quin sentit. Com a exemple cal dir que sembla que en sistemes mediterranis tindrem majors problemes de sequera i, per tant, només sobreviuran organismes molt adaptats a viure amb poca aigua el que pot conduir a una mena de desertització de la mediterrània nord on estem ubicats. En canvi, en zones temperades, l’augment de la temperatura pot afavorir una major productivitat dels sistemes i, fins i tot, millores en alguns casos. Pots trobar molt material de consulta en aquest tema a http://www.creaf.cat/ca/recerca/ecologia-funcional-i-canvi-global

Esperem que la nostra resposta et sigui útil i moltes gràcies per adreçar-te a nosaltres.

Fins aviat

Moltes gràcies Noa,

des de l'administració de la pàgina ens n'alegrem de rebre comentaris com aquest.

Hola Roser,

La pregunta és molt interessant. Els ocells es consideren molt bons indicadors dels canvis ambientals i, per tant, del canvi climàtic per una sèrie de característiques.

La primera és que els ocells conformen un grup que es troba a tot arreu i que colonitza tota mena d’ambients. Aquest fet fa que el seu estudi com a grup permeti avaluar canvis ambientals en tots els ambients i arreu del planeta. Imagina que els ocells només es trobessin als boscos o en un determinat continent. En aquest cas, només ens serien útils per estudiar els canvis als boscos o en aquell continent.

La segona és una combinació de la seva gran capacitat de desplaçament i el gran nombre d’estratègies que utilitzen per poder fer front a les seves necessitats (com cercar menjar o un lloc on criar). Aquestes dues característiques juntes fan que els ocells responguin més ràpidament que altres grups biològics als canvis que es donen en el medi i que, per tan, el seguiment de les poblacions any rere any permet veure canvis en molt poc temps. Tot i així, en relació al canvi climàtic pots veure en aquest mateix web (http://www.ecco.cat/documentacio.php?ac=det&id=3) que els ocells no arriben a adaptar-se als canvis a la velocitat que ho està fent el clima.

La tercera i última és que els ocells són fàcils d’identificar i que hi ha molta gent que és capaç de fer-ho. A més gran part d’aquesta gent està disposada a participar en programes de seguiment sota uns estàndards científics mínims. Això fa que es pugui aprofitar el treball del voluntariat per obtenir moltes dades que, degudament analitzades, ens mostrin els canvis globals i com les espècies hi responen.

Moltes gràcies pel teu comentari i fins aviat!

Hola Bruna,

Malgrat que el tema que preguntes no és exclusivament un tema referent al canvi climàtic, si que és cert que el càlcul d’alguns indicadors d’hàbitat s’apropa metodològicament al que expliquem en aquest web.

Aquest darrer, és un tema complex en el que estem treballant actualment, però els resultats encara no els tenim publicats d’una manera detallada. La única aproximació que hem fet és el càlcul d’indicadors en grans unitats d’hàbitat, basant-nos en el treball de Gregory et al. (2005). El resultat d’aquest treball aplicat a Catalunya el pots consultar al darrer informe del programa SOCC a http://www.ornitologia.org/ca/quefem/monitoratge/seguiment/socc/reportsocc10.pdf

A reveure!

Bibliografia

Gregory, R.D., van Strien, A., Vorisek, P., Gmelig Meyling, A.W., Noble, D.G., Foppen, R.P.B. & Gibbons, D.W., 2005. Developing indicators for European birds. Philosophical Transactions of the Royal Society B, 360: 269-288.

Hola Manel,

Moltes gràcies pel teu comentari i per la teva pregunta, que resulta  molt interessant.

En aquest indicador s'utilitzen totes les espècies d’ocells comuns de Catalunya que es detecten al projecte SOCC en suficient nombre com per poder calcular una tendència. En concret estem davant de 85 espècies, de les quals 56 es preveu que redueixin la seva distribució a Europa a causa del canvi climàtic (línia vermella), i 29 es preveu que la incrementin (línea blava).

D’altra banda, no totes les espècies tenen el mateix pes en l’elaboració de l'indicador. Així, per exemple, aquelles espècies que es preveu que redueixin més la seva distribució tenen més pes en l’indicador final que aquelles que es preveu que la redueixin poc. D’aquesta manera, en funció de quanta superfície es preveu que guanyi o perdi una espècie, s’aplica un índex major o menor.

Com a exemple d’algunes espècies que surten al web, el reietó té un valor -0,498 en front al -0,147 del mosquiter comú, ja que es preveu que a Europa tindrà una reducció de distribució més dràstica. Per tant, la tendència del reietó té un pes major a l’indicador de les espècies que baixen que la del mosquiter comú. En el capítol de les espècies que es preveu que augmentaran la seva distribució, el rossinyol té un valor de 0,12, en front al 0,512 del tallarol de garriga. En aquest cas, la tendència del tallarol de garriga té més importància en l’indicador que la del rossinyol.