Dubtes i comentaris (Totes les seccions)

Des del registre 6 fins el 10 d'un total de 13

«« Primera | « Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent » | Darrera »»

Bruna ha escrit:

Hola,

Felicitats per la iniciativa! El meu dubte és: on puc trobar les espècies d'ocells útils com a bioindicadores per a cada Habitat (Corine)?

Ecco respon:

Hola Bruna,

Malgrat que el tema que preguntes no és exclusivament un tema referent al canvi climàtic, si que és cert que el càlcul d’alguns indicadors d’hàbitat s’apropa metodològicament al que expliquem en aquest web.

Aquest darrer, és un tema complex en el que estem treballant actualment, però els resultats encara no els tenim publicats d’una manera detallada. La única aproximació que hem fet és el càlcul d’indicadors en grans unitats d’hàbitat, basant-nos en el treball de Gregory et al. (2005). El resultat d’aquest treball aplicat a Catalunya el pots consultar al darrer informe del programa SOCC a http://www.ornitologia.org/ca/quefem/monitoratge/seguiment/socc/reportsocc10.pdf

A reveure!

Bibliografia

Gregory, R.D., van Strien, A., Vorisek, P., Gmelig Meyling, A.W., Noble, D.G., Foppen, R.P.B. & Gibbons, D.W., 2005. Developing indicators for European birds. Philosophical Transactions of the Royal Society B, 360: 269-288.

2012-05-04 13:45:26 | Efectes

Aniol ha escrit:

Hola.

M'agradaria saber si al 2.050 o abans podrien arribar a desaparàixer completament de Catalunya o dels Pirineus espècies com el gall fer o la perdiu blanca.

Gràcies.

Ecco respon:

Hola Aniol,

assegurar amb certesa si una espècie arribarà a desaparèixer o no és una tasca summament difícil i, encara més, fer-ho amb una data concreta. Tot i així, si que podríem dir que, si l'escalfament global continua al ritme actual algunes espècies tindran moltes dificultats per sobreviure.

Dels dos casos que cites, possiblement, el més clar, és la perdiu blanca. En aquest cas, es tracta d'una espècie que necessita una temperatura mitjana al mes d'agost menor de 15º C. Actualment aquesta temperatura es situa entre 12 i 14º i els escenaris de canvi climàtic indiquen que al 2050 al Pirineu català la temperatura mitjana estaria entre 1 i 2º per sobre l’actual. Sota aquest supòsit, la perdiu blanca es trobaria molt al límit dels seus requeriments ecològics i, tot i que encara sobreviuria, tindria un futur delicat. De fet, actualment ha desaparegut ja d’algunes regions del pre-Pirineu i dels pre-Alps.

El cas del gall fer és més complicat i caldria veure si els boscos de pi negre, que son el seu habitat principal, poden aguantar l'escalfament. Els models existents a nivell de l’estat espanyol apunten a una reducció important en la seva distribució, però no a la seva desaparició abans del 2050. Per tant, es pot aventurar una disminució important de l’àrea de distribució del gall fer, però no la seva desaparició.

Finalment, cal assenyalar que totes les espècies vivents tenen una certa inèrcia que permet allargar els declivis. Aquest fet és més acusat en espècies de llarga longevitat com les dues que cites. D’aquesta manera, tot i que podrien tenir molts problemes per reproduir-se, alguns individus adults podrien sobreviure durant un cert temps i, per tant, trigar força a desaparèixer.

Salutacions!

2012-04-05 12:50:21 | General

Manel ha escrit:

Hola,

em sembla molt bona aquesta iniciativa i molt interessant, però mirant d'aprofundir en les dades que mostreu m'ha vingut un dubte al cap. Quantes espècies s'utilitzen per calcular l'indicador? Tenen totes el mateix pes dins de l'indicador?

Moltes gràcies!

Manel

Ecco respon:

Hola Manel,

Moltes gràcies pel teu comentari i per la teva pregunta, que resulta  molt interessant.

En aquest indicador s'utilitzen totes les espècies d’ocells comuns de Catalunya que es detecten al projecte SOCC en suficient nombre com per poder calcular una tendència. En concret estem davant de 85 espècies, de les quals 56 es preveu que redueixin la seva distribució a Europa a causa del canvi climàtic (línia vermella), i 29 es preveu que la incrementin (línea blava).

D’altra banda, no totes les espècies tenen el mateix pes en l’elaboració de l'indicador. Així, per exemple, aquelles espècies que es preveu que redueixin més la seva distribució tenen més pes en l’indicador final que aquelles que es preveu que la redueixin poc. D’aquesta manera, en funció de quanta superfície es preveu que guanyi o perdi una espècie, s’aplica un índex major o menor.

Com a exemple d’algunes espècies que surten al web, el reietó té un valor -0,498 en front al -0,147 del mosquiter comú, ja que es preveu que a Europa tindrà una reducció de distribució més dràstica. Per tant, la tendència del reietó té un pes major a l’indicador de les espècies que baixen que la del mosquiter comú. En el capítol de les espècies que es preveu que augmentaran la seva distribució, el rossinyol té un valor de 0,12, en front al 0,512 del tallarol de garriga. En aquest cas, la tendència del tallarol de garriga té més importància en l’indicador que la del rossinyol.

 

2011-02-08 12:18:49 | Efectes

Jan ha escrit:

Moltíssimes felicitats!!

Espero i desitjo que això vagi endavant.

Molta sort!! I moltes gràcies per tot! 

2010-12-25 08:22:57 | Documents

Toni Llobet ha escrit:

Ei companys! Em sembla que heu fet una web molt clara, neta i interessant.

Però permeteu-me un dubte "metòdic": per què poseu com a exemples destacats quatre espècies que patiran regressió? Heu fet projeccions sobre espècies més amenaçades globalment com el xoriguer petit, el gaig blau o la terrerola? Potser sí i no les he sabudes trobar...

Em plantejo aquestes preguntes perquè tot sovint em sembla que perdem una mica "el focus" sobre el fet que vivim un "fotograma" de la llarguíissima pel·lícula de l'evolució i distribució de les comunitats biològiques al llarg del temps, i tenim posicions preestablertes sobre aquests temes, no sé...

Consti que, ocells a banda, em sembla que pel bé de les poblacions humanes i els seus interessos, l'aportació antropògena a l'increment del canvi climàtic, per poca que sigui, s'ha d'aturar. Vaja, que no sóc negacionista ni res de tot això!!!

 

Salut i enhorabona per la feina!

Ecco respon:

Moltes gràcies per aquest interessant comentari metodològic.

Hem triat espècies d’ocells per a les que s’espera segons els models climàtics una restricció de la seva distribució actual perquè aquest és un cas que es pot predir més fàcilment que el de les espècies que s’espera que incrementin la seva àrea de distribució. Un canvi en el clima pot fer que les condicions ecològiques adequades per a la presència d’un ocell (per exemple, els quatre que s’exposen a l’apartat Prediccions) quedin restringides a una zona particular dins del conjunt de sectors on actualment és present. Aquesta és una hipòtesi certament més versemblant que el cas contrari, que tot seguint intentem explicar.

El canvi climàtic també pot fer que determinades espècies tinguin noves àrees amb clima adequat per a elles, però a diferencia del cas anterior, no és segur que arribin a colonitzar-les i a establir-s’hi. El canvi sembla que pot ser tan ràpid que els mecanismes naturals de desplaçament de les espècies que configuren un determinat hàbitat no siguin suficients en general per arribar a temps per a situar-se als nous llocs tèrmicament adients; així, per exemple, de poc li servirà a un ocell de matollars mediterranis que el clima li sigui adequat als Pirineus si tant ell com les plantes i insectes de les que s’alimenta no han pogut fer, a la vegada, una migració cap a aquestes noves àrees amb clima adequat. Els desplaçaments dels diferents components d’un ecosistema necessiten d’un temps que sembla que serà més gran que el que es disposa, és dir, que fins i tot per espècies tant mòbils com els ocells, en general, no tindran temps de situar-se en les noves zones climàticament òptimes (vegeu article Desincronització). Aquesta és la raó per la qual a partir dels models climàtics és molt més difícil predir les expansions a noves àrees que les regressions dins de l’àrea de distribució actual.

A banda d’aquesta consideració metodològica, es poden, efectivament, fer prediccions basades en models climàtics sobre les distribucions que poden tenir en el futur les poblacions catalanes d’espècies actualment amenaçades, com el xoriguer petit, el gaig blau o la terrerola vulgar. No hi ha dubte, però, que els principals factors que amenacen actualment aquestes espècies no estan lligades amb variacions del clima, sinó més aviat amb una pèrdua d’hàbitat per canvis en els usos del sòl. En el cas de les tres espècies esmentades la causa sembla ser fonamentalment, els processos d’intensificació de l’agricultura.

2010-12-21 09:43:41 | Prediccions

© 2010 Institut Català d'Ornitologia ICO
Museu de Ciències Naturals, Zoologia, Passeig Picasso s/n, 08003 Barcelona
Tel: 93 458 78 93 Fax: 93 310 49 99 E-mail: ico@ecco.cat
Mapa del web | Crèdits